“Nuestro interés es españolizar a los niños catalanes.”
És potser la frase més coneguda de José Ignacio Wert, ministre d’Educació i Cultura (i Esport!). Les seves propostes de canvis al sistema educatiu català representarien una supressió de la llengua catalana a l’escola. Wert diu que la seva intenció és fer sentir els nens catalans tan orgullosos de ser espanyols com de ser catalans—de fet, forçar-los a sentir la seva identitat d'una manera determinada. El més curiós, però, és que a la superfície Wert també diu estar a favor d'un model d'educació multilingüe que jo també defenso, però amb objectius ben diferents. En aquest sentit, és una llei mentidera, perquè suggereix que la manera de promoure l'educació multilingüe és imposar el castellà sobre el català a la classe i empènyer el català a una posició d'inferioritat . No obstant això, em sembla que la manera verdadera de mantenir un model educatiu bilingüe real a Catalunya és continuant promovent el català, la llengua que perillaria si no tingués el suport de l'àmbit acadèmic. En canvi, a causa de la presència del castellà a totes les esferes públiques, aquesta llengua no desapareixerà si no és la llengua vehicular de l'escola, com de fet ha quedat demostrat des del començament de la immersió lingüística als anys 80.
És evident, aleshores, que el propòsit del Wert és molt més polititzat del que ell diu explícitament, i la gent de Catalunya s’ha adonat (com ha quedat clar en una sèrie de fortes reaccions públiques) que la nova legislació relegaria la llengua catalana a una posició subordinada al castellà a l’escola. Més enllà de les manifestacions de descontent "reals," s'ha produït una reacció hostil a la xarxa social: fins i tot personatges com el futbolista Carles Puyol—els tweets del qual normalment són tipus "bona nit a tothom"—ha tuitejat amb el popular hashtag #wertgonya. A més, alguns cartells a favor del manteniment del català a la classe van popularitzar-se al web: en particular, els lemes "Keep Calm and Speak Catalan" i "L'escola en català ara i sempre" van triomfar entre els catalans.
L'inquietud dels catalans sobre les reformes educatives no és un tema nou: l’intent d’imposar el castellà com idioma oficial del sistema educatiu català està relacionat amb el plet del Tribunal Constitucional d’Espanya el 2012. Malgrat que només tres famílies havien presentat queixes contra la immersió lingüística catalana, el tribunal va declarar inconstitucional la llei que protegia el dret d’una educació en català per als nens entre tres i sis anys d'edat, en contra de la legislació anterior i en contra d’un sistema que ha funcionat bé des de la transició dels anys 70. En particular, va anular els articles 4.1, 4.3, 4.4 i 4.5, les parts del decret que diuen que el català serà la llengua vehicular utilitzada en les activitats a l'escola. A més, va anular els articles 10.1 i 14.3, també importants per protegir la immersió lingüística. I sense dubte, la relació entre el centralisme i la supressió del català està ben lligada a les lleis franquistes durant la dictadura.
Fa unes setmanes els estudiants de Barcelona van mostrar una altra vegada la seva insatisfacció amb la reforma proposada, amb tota una setmana de protestes per part dels estudiants de secundària, incloent una manifestació pels carrers de Barcelona. Específicament, protestaven contra la Llei de Reforma Educativa (LOMCE), que pretén retallar despeses del sistema educatiu.
Però més enllà de la política i el nacionalisme, l’ensenyament bilingüe és un tema que pertany a la disciplina de la neurobiologia: un gran número d’estudis científics ha demostrat els beneficis d’aprendre dues llengües per al cervell en desenvolupament. Els infants que aprenen dues llengües manifesten una habilitat lectora avançada en comparació amb els nens monolingües, i també són millors quant al control dels recursos d’atenció. A més, un coneixement tant del castellà com del català—en comptes de només el castellà—ajuda moltíssim amb l’aprenentatge d’altres llengües,, com ara l’anglès. Per exemple: el sistema vocàlic català és més extens que el de l’espanyol, i en aquest sentit els estudiants catalans tenen menys problemes amb la pronunciació dels sons complexos d’altres idiomes. Per tant, encara que sigui un desafiament per als immigrants a Catalunya haver d’aprendre una altra llengua a l’escola, a la llarga resulta avantatjós per una multitud de raons. Resumint, el propòsit del govern central d’Espanya representa un pas cap enrere. Tenim una dita aquí als Estats Unics que bàsicament es podria traduir com "si no està espatllat, no ho arreglis". La idea de canviar un sistema d’educació que funciona de manera bilingüe a un de monolingüe—un canvi que, donada l’absència total de justificació científica o pràctica, ha de ser completament polític—és absurda. En aquest cas, intentar “espanyolitzar” els estudiants catalans els faria un galdós servei.
Independentment del cas català, sembla que a la Catalunya Nord francesa, hi ha un gran interès a conservar les escoles bilingües en francès i català, però només el cinc per cent dels alumnes reben una educació bilingüe. En aquesta entrevista, el Joan-Jaume Prost, president de l’Associació de Pares d’Alumnes, parla de la qüestió del català a l’escola. A més, per a un estudiant de català als Estats Units, és interessant sentir un català que sona tan diferent que el que sentim a la classe (i al nostre programa preferit, Porca Misèria), i serveix per entendre el problema del català al sistema educatiu dins la cultura francesa en lloc de l'espanyola.
Aquí als Estats Units, l’ensenyament bilingüe és una qüestió cada vegada més important, a causa del creixement del número d’immigrants hispanoparlants. Existeix una gran resistència a la introducció del castellà a la classe, potser a causa d’una preocupació per la preservació de la llengua anglesa com el factor unificador del país (com si l’anglès estigués en perill de desaparèixer!). Fa alguns anys, un estudiant de Kansas va ser expulsat temporalment perquè el van sentir parlant castellà al passadís. Tanmateix, hi ha algunes escoles en estats com Califòrnia que avui en dia estan experimentant amb l’educació bilingüe en castellà i anglès. Al mateix temps, està clar que l'educació bilingüe aquí als Estats Units és un "problema" ben distint: mentre que aquí, la llengua polèmica és la llengua de la majoria, a Catalunya la llengua en perill és la llengua regional pròpia. Encara que el problema aquí se centra en la introducció d’una llengua nova a una nació que encara només en té una d'oficial, en lloc de la supressió d'una llengua que ja ho és, en ambdós casos és ben evident que la pressió per centralitzar i homogeneïtzar una nació pot actuar en detriment dels seus estudiants.
