dissabte, 5 de març de 2011

El patrimoni Català a les Antilles


El rol dels catalans a les Antilles forma part d’una història important. Els catalans van participar molt en el comerç de cotó i el finançament de la construcció de vaixells al Carib, i també en el comerç no-oficial amb les illes de Curaçao i de Jamaica a causa de les fortes restriccions comercials espanyoles (Sonesson 1995: 30). El comerç amb Cuba també va ser significatiu, com ho demostra el fet que se celebrés una conferència a Cuba l'any 2009 commemorant la presència catalana a l'illa durant l’edat d’or de la immigració catalana a les Ameriques al segle XVIII. Encara que el patrimoni català de Cuba, Puerto Rico i Colòmbia, o el llegat de la família política dels Belaguers a la República Dominicana són més coneguts que la influència catalana a les anteriors Antilles Holandeses, el rastre de la cultura i llengua catalana constitueix un part important i molt antiga del paisatge social de les illes.

Durant els últims tres anys he tingut l'oportunitat de començar a aprendre una mica sobre la política i la cultura de les illes de Curaçao, que des del 10 d'Octubre del 2010 és un país independent, i sobre el seu país veí, el més petit Bonaire, una nova província dels Països Baixos. Amb la colonització, els pobles nadius de les illes van ser massacrats pels espanyols i les malalties no indígenes, i poc després l'illa de Curaçao es va convertir en un centre de comerç d’esclaus a les Amèriques. Com que Bonaire no disposava de terreny idoni per a les plantacions com Curaçao, el regne holandès va oferir terreny per als grangers europeus que volguessin mudar-se a l'illa—principalment catalans i gent del sud de França.

El govern holandès va sol.licitar agricultors catalans per cultivar la terra de Bonaire al segle XVIII, com a part dels fluxos migratoris producte de la relaxació de les restriccions en contra de la immigració de fora de Castella al 1765 (1995: 14). Encara avui a Bonaire la gent porta “espardeñas", la paraula bonairiana per a espardenyes, una sabata tradicional d’origen català. Les famílies de Catalunya a Bonaire eren ranxeres, i van mantenir els seus propis costums i menjars. El dialecte del papiamentu, l'idioma de Curaçao, Aruba, i Bonaire, (una mescla d'espanyol, portuguès i l'holandès), mostra una influència lèxica i fonològica del català també. Paraules de papiamentu com “botica”, “tambe” o “bon dia” provenen del català, i el ritme i la cadència del papiamentu s'assemblen al portuguès i al català més que a l'espanyol.

Però, què pot interessar als catalans d'aquestes terres? Primer, la relació entre Curaçao i els Països Baixos podria ser un cas comparatiu informatiu per a Catalunya: A Curaçao i a Bonaire es van debatre qüestions similars sobre l’idioma d’instrucció a l’educació pública o la importància d’un sistema jurídic autònom respecte els Països Baixos, similars als debats que Catalunya manté respecte l'estat espanyol. Segon, per ser un païs multilingüe i divers com Catalunya, a la gent de Curaçao li interessa molt la seva història i enllaços amb la resta del món. Diversos acadèmics de Curaçao han escrit llibres i articles sobre la immigració a les illes des de l'África, Europa i les Amèriques. Finalment, cal dir que hi ha una comunitat de parlants del papiamentu a Barcelona. Si sentiu un idioma que s'assembla al català i al portuguès, potser és el papiamentu!


1995. Sonneson, Brigit. Catalanes en Las Antillas. Asturias: Fundación Archivo de Indianos.

Foto: Fira de l'Espardenya, Tortellà. http://www.firesifestes.com/Fires/F-Espardenya-Tortella.htm

1 comentari:

  1. No sabia pas que a Jamaica i a Curaçao hi hagués mai hagut catalans. Primera sorpresa. I segona: qui ho havia de dir que les espardenyes havien d'arribar allà!

    ResponSuprimeix