divendres, 19 d’abril de 2013

Homosexualitat i futbol

El Camp Nou durant les reivindicacions independentistes la tardor passada
El Camp Nou durant les reivindicacions independentistes la tardor passada

L'esport forma part de qualsevol societat i la societat catalana no és un cas diferent. A Catalunya, l'esport, específicament el futbol, compleix un paper important pel que fa a la construcció de la identitat catalana. Els esportistes són tractats com semidéus; a cada país els esportistes més famosos són models a seguir per als nens. Als Estats Units, els canvis socials sovint han passat en tàndem amb els canvis en els esports. Per exemple, l'auge dels afroamericans Jessie Owens i Jackie Robinson va coincidir amb el del desenvolupament de la comunitat afroamericana. A Catalunya, l'estatus del futbol és part de la cultura popular.


Els "clàssics" entre el F.C Barcelona i el Reial Madrid tenen un clar vessant polític. Fa uns mesos, la gent de Catalunya va manifestar-se a favor de la independència del govern d’Espanya mostrant estelades a un partit del Barça (vídeo), i freqüentment sonen cants independentistes al Camp Nou durant el minut 17:14, que correspon a l'any en què Catalunya va caure davant l'exèrcit espanyol de Felip Vè, perdent la seva autonomia política.

El Camp Nou i el Barça són símbols molt catalans i la gent els usa per mostrar l'orgull per la identitat catalana. Es tracta del tercer club més ric del món , i per això, les manifestacions i accions de l'equip i del club tenen tanta influència. La seva fama no es limita només a Catalunya i Espanya, sinó que gaudeixen de renom a tot el món. Per aquest motiu, tenen el poder i capacitat per començar a fer canvis a la societat. 

Com a mostra d'una d'aquestes accions, el Barça és el primer club que ha reconegut les penyes gais. Els esports, i el futbol en concret, són molt homofòbs, però el F.C.B vol començar a lluitar contra aquest prejudici. 

Als Estats Units, recentment, Robbie Rogers, un futbolista americà, ha sortit de l’armari i ha deixat de jugar. Molts dels seus companys d’equip i fans li han expressat el seu suport però d'una altra banda, també hi ha hagut molta controvèrsia sobre la sexualitat del jugador de futbol americà, Manti Te’o. Com a resultat d'aquestes notícies, molts jugadors de futbol americà han dit que en aquest esport no hi ha lloc per a una persona gai.

Quant al futbol espanyol, l'homosexualitat és un tema molt tabú. En aquest vídeo, els actors del programa de TV3 "Crackovia" fan broma sobre la possibilitat d’un futbolista gai. És un esquetx interesant perquè reflecteix les opinions dominants al voltant de la idea d’un jugador que aparentment ha sortit de l’armari. Durant els anys del Franquisme, el govern i la societat promocionaven una imatge concreta d’home viril i masculí. Per tant, se suposava que els homes que no responien a l'estereotip, eren homosexuals. Aquests eren representats com homes femenins, sense cap aspecte de masculinitat. Aquesta caracterització encara afecta les actituds cap aquest col.lectiu en l'actualitat. A més, òbviament, tot i que s'ha avançat molt en el reconeixement dels drets de les persones gais, encara existeix discriminació.


La polèmica foto del Piqué i l'Ibrahimovic
La polèmica foto del Piqué i l'Ibrahimovic
Com en moltes altres societats, a la catalana, ser futbolista és un dels somnis més típics dels nens. Un jugador és tant popular com un superheroi. Però, a més de ser un model per als nens, sovint els futbolistes arriben a ser fins i tot símbols sexuals. Actualment, un jugador destacat és en Gerard Piqué, un jugador fort i alt, potser símbol de virilitat i masculinitat. Fa uns anys, va aparèixer una foto del Piqué i un altre jugador, l'Zlatan Ibrahimovic, en una actitud molt íntima. Com era d'esperar, hi va haver una gran controvèrsia sobre la sexualitat de tots dos jugadors, amb opinions de tots tipus. Al voltant d'aquest tema, la "Penya Blaugrana Gais i Lesbianes" va escriure un article al seu bloc que defenia l'homosexualitat dins l’esport del futbol. Van explicar que el percentatge de persones gais en aquest esport és el mateix que el de la societat en general. L’única raó per què tots els futbolistes gais en actiu són a l'armari és que hi ha una gran fòbia contra aquestes persones al món futbolístic. Van escriure que “[l]a invisibilitat dels futbolistes homosexualsés la causa de l'homofòbia latent que existeix en el món de l'esport i en especial, en el món del futbol.”
La campanya contra el racisme
La campanya contra el racisme

En relació amb això, és un fet que el públic dels camps de futbol és molt intens, i els fans sovint canten coses odioses. Un dels cants més populars durant els partits sol ser “maricón” (una paraula castellana clarament degradant). Però aquesta actitud no es limita només a aquest tema: l'ex-jugador del Barça Samuel Eto’o preferia que els seus fills no assistissin als partits perquè hi havia molts cants racistes contra ell. El Futbol Club Barcelona es va unir a l'UNESCO per crear una campanya contra el racisme, però encara s'ha d'abordar el tema de l'homofòbia, que segueix sent un problema no resolt. A altres països, com ara els Estats Units i el Canadà, existeixen programes que lluiten contra l'homofòbia. Per exemple, el "You Can Play Project "consisteix en testimonis d'esportistes, equips i famosos que creuen que les actituds homofòbes mai haurien d'inhibir les persones gais de participar en el món dels esports o la música.

Ni un sol equip de la Lliga espanyola ha començat encara cap campanya explícita contra l'homofòbia al futbol. Crec que el Barça hauria de fer-ho. Ja ha donat un primer pas sent el primer equip a reconèixer una penya de gais i lesbianes. A més, l'equip representa una institució que vol ser progressiva i oberta, lluitant, mitjançant la seva fundació, contra el racisme i la violència als esports, a favor de la investigació contra la malària o finançant l'educació infantil a països de l'Àfrica en col.laboració amb la Fundació Vicenç Ferrer i UNICEF.

En resum, el FCB té una tradició de treballar per als drets de les persones desprotegides o les minories socials, però encara no ha fet prou per al col.lectiu gai. Com a un dels clubs més importants del món, el Futbol Club Barcelona té un gran poder. Però aquest poder comporta una gran responsabilitat. És estrany que els Estats Units, un país sense gaire drets per al col.lectiu gai, tingui fortes campanyes contra l'homofòbia. Contràriament, Catalunya és una societat més oberta i disposa de lleis específiques que en protegeixen els drets, però, en canvi, per què no hi ha una campanya o una actitud clara per combatre l'homofòbia? Tant el club com els jugadors haurien de fer servir la seva gran influència per fer canvis al respecte a la societat catalana, i ser models de conducta per a la resta del món.

Cap comentari:

Publica un comentari