Fora de Joc: Teatre Català a Nova York

Fa una setmana, el Martin E. Segal Theatre Center va presentar SPOTLIGHT: CATALONIA, un aparador d'artistes contemporanis de teatre català, com el component internacional del Festival PRELUDE. Amb el suport de l'Institut Ramon Llull, dramaturgs catalans, traductors de Nova York i directors es van unir per produir i desenvolupar quatre noves obres. El 30 de setembre, OFFSIDE, una nova obra de Sergi Belbel, dirigida per Mallory Catlett i traduïda per Marron Peter Holt, es va presentar com una lectura pública i gratuïta al Lark Play Development Center. A més de l'obra del Sr Belbel, es van presentar també les obres de l' Angels Aymar, la Marta Buchaca i l'Esteve Soler en diferents llocs de la ciutat. .
La producció de OFFSIDE va ser molt íntima. Un grup d'actors va llegir l'obra davant d'una audiència de menys de cinquanta persones, que va incloure el propi dramaturg, Sergi Belbel. Al principi, el director del Lark ens va avisar que estàvem veient el procés creatiu i que la traducció encara no estava completa. Ens va dir que els actors havien llegit l'obra per primera vegada només tres hores abans. Tot i amb això, va ser una actuació convincent gràcies als meravellosos actors, i el guió va agradar a tots els presents. La història era divertida, commovedora i a vegades fosca. La família creada per Belbel es va veu afectada per la crisi econòmica, un tema amb què tothom pot identificar-se. També, els personatges, tot i excèntrics, són interessants i eficaços.
L'obra explora com la pressió de la crisi econòmica afecta les relacions de la família, i com els somnis i les aspiracions per al futur dels personatges són alterats per les seves situacions financeres. Enmig de la crisi, encara és possible trobar l'amor, i els personatges descobreixen el que és important a través de l'anàlisi forçada de les seves vides. Algunes parts de l'obra eren divertides i absurdes, mentre que altres estaven plenes d'ironia i de veritat. En alguns moments el riure ens feia sentir malament perquè molts dels temes que es presentaven, malgrat ser exagerats, són també problemes reals d'avui. En Belbel aborda la gravetat de la crisi mundial, però ajudar a trobar l'humor en el ridícul que és, moltes vegades, la naturalesa humana. Mostra fins a quin punt arribem per aconseguir el que volem i el que les nostres ments són capaces d'imaginar quan estem desesperats. Aplaudeixo en Belbel pel seu treball, i com si fos un mirall per a la societat, sostenint-la convidant-nos a tots a fer una ullada.
Després de l'actuació, vaig tenir el plaer de poder parlar amb en Sergi Belbel. Ell va acceptar amablement respondre una sèrie de preguntes relacionades amb Fora de Joc, el seu treball, i l'escriptura en general:

Hi ha una lliçó que li agradaria que el públic s'emportés amb ells desprésde veure la seva obra?
Mai no m'ha agradat alliçonar el públic sobre res. Crec que no sóc qui per fer-ho. Ser autor de teatre no m'atorga pas cap superioritat moral sobre ningú per dir-li què ha de fer amb la seva vida. Amb el meu teatre només pretenc distreure, fer passar una estona "diferent" i, si de cas, plantejar coses, conflictes, petits dilemes perquè l'espectador en tregui després les seves pròpies conclusions. Però, insisteixo, de cap manera pretenc que en tregui cap lliçó concreta.

Quin personatge va ser el més difícil de crear i per què?
De l'obra "Fora de joc", Anna, la mare. Perquè es balanceja sempre entre la comèdia (més o menys "estripada") i el "drama" més seriós, en sofrir els efectes de la crisi, tant econòmica com la pròpia crisi de la seva edat, fregant la menopausa. És un personatge perillós perquè depèn de com l'interpreti l'actriu ens podria caure molt antipàtica, per la seva suposada superficialitat, la seva histèria i la seva aparent frivolitat.

Si vostè hagués dirigit l’obra, què hauria demanat als actors fer de manera diferent?
No la vaig dirigir jo a Barcelona. Ho va fer una directora jove, Cristina Clemente, que ho va fer de manera absolutament respectuosa amb el text. De fet, la lectura anglesa no estava pas gaire lluny, a nivell d'interpretació, del que va dirigir la Cristina. Potser la diferència més ostensible era el personatge de Ricky, més "sensible" i tendre en la lectura en anglès.

Quina és la part més difícil del procés de traducció? Què va funcionar bé? Què canviaria per a un públic americà? Vostè sent que alguna cosa es va perdre en la traducció?
La veritat és que em va sonar molt bé i molt fluïda i els espectadors de la lectura reaccionaven pràcticament en els mateixos llocs que els espectadors catalans. Això és símptoma que la traducció és molt bona. Personalment, a mi el nivell d'insults i paraules "gruixudes" em sona menys fort en anglès que en català. És l'única petita diferència que hi veia. Però no crec que sigui pas un defecte de la traducció, sinó que en català els insults potser adquireixen un to més fort...

Explíqui'ns una mica sobre la seva connexió personal amb l'obra. Ésautobiogràfica? Què significa aquesta obra en la seva carrera?
No. No és autobiogràfica. Tot i que hi ha coses, és clar, però són coses que no controlo pas, que s'escapen en l'escriptura, sense voler, i després quan les veus i les sents dites pels actors, t'adones que allò forma part del teu món més privat... No sé... no m'agrada gaire fer cap mena d'autoanàlisi en el procès d'escriptura d'una obra. Sempre desconfio una mica d'aquells autors que abans d'escriure es fan una "crítica literària" prèvia. L'acte d'escriptura té alguna cosa d'inconscient... I m'agrada que sigui així.

Com va ser el procés d'escriure aquesta obra? Quins són els temes en la societat moderna més inspiradors per vostè? En la seva opinió, quins són els més importants per comunicar?
La crisi econòmica va ser el motor de tot. La crisi i, sobretot, el fet que no volguem renunciar a res, a cap luxe dels que ens envolten. Volia plantejar un cas d'una petita família amb un problema que per ells és enorme (el futur de la filla) però que comparat amb la resta de problemes del món sencer (guerres, fam, injustícies socials)...sincerament és francament ridícul. Per això havia de ser una comèdia.

En què treballa ara? Té una obra de teatre en procés?
De moment, ara estic fent feina no d'autor sinó de director de teatre, assajant una obra de teatre nordamericana, justament: "August: Osage County", de Tracy Letts. S'estrena al Teatre Nacional de Catalunya a finals de novembre de 2010.

Quin consell els donaria als dramaturgs que acaben de començar?
Que no abandonin mai la passió del principi. Que no es refïï ni de les crítiques negatives ni tampoc de les positives. Que creguin en ell, malgrat els dubtes. Que es diverteixin amb la seva feina. Que no dissimulin la passió per les seves coses i que la contaminin als que l'envolten. Que no es donin mai a ell mateix més importància de la que té.

Finalment, què és el que més li agrada de Nova York?
Buf! Tantes coses! Doncs moltíssimes, però potser... el que m'agrada més és que és una ciutat "that never sleeps!" Perquè jo sóc molt insomne, i a les ciutats europees, passades les 10 de la nit costa molt trobar-hi vida, més enllà de les maleïdes discoteques, que no freqüento mai!

Sergi Belbel, autor, director i traductor teatral, ha estat director del Teatre Nacional de Catalunya des de 2006. Ha escrit més de vint obres de teatre, de les quales les més conegudes són: Sang(1988), Després de la pluja (Premi Nacional de Literatura Dramàtica dela Generalitat de Catalunya 1993-1995 i Premi Serra d'Or 1994), Morir (Premi Nascut de Teatre, 1995), El temps de Planck (1999), Forasters (Premi Butaca 2005 al Millor text teatral i al Millor espectacle), Mòbil (2005) i A la Toscana (2007).

Si voleu mirar un video sobre Fora de joc, seguïu aquest enllaç:http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53956508084&ID_PAGINA=200806163&ID_FORMATO=9&PAGINACIO=1&SUBORDRE=3&TEXT
Si preferiu el cinema al teatre, però sentiu curiositat per l'obra de Belbel, mireu "Morir (o no)", una pel.lícula dirigida per Ventura Pons, un director molt distingit de cinema català que ha adaptat algunes obres d'en Belbel. Per obtenir més informació sobre la relació especial entre en Pons i en Belbel, feu clic al següent enllaç per a un extracte informatiu de "De l'escenari a la pantalla: Sergi Belbel i Ventura Pons" (encara que és en anglès)