Cafè Català

A Nova York tenim molts barris dedicats a diferents cultures de tot el món, com "Chinatown" i "Little Italy." "Little Catalunya" arriba a la Universitat de Columbia cada dimecres, d'1:00 a 2:30 del migdia. A la Casa Hispànica, l'edifici 612 entre Broadway i l'avinguda Claremont al carrer 116, qualsevol persona que estigui interessada en parlar en Català és benvinguda a reunir-se amb tots nosaltres, per al Cafè Català setmanal. Entre 5 i 20 persones vénen de tot arreu per gaudir del cafè, les galetes, i, sobretot, d'una bona conversa en català. Cada dimecres és una nova experiència!

La gent que hi participa inclou professors de Columbia i Barnard, com l'Elsa, l'única professora de Català a Columbia, el Xavi, professor d’Espanyol i l'Àlex, un professor nord-americà d'Antropologia que ensenya una assignatura sobre Art públic a la ciutat de Nova York a la universitat i que ha estat venint al Cafè Català durant molts anys amb la seva dona, la Sònia, una traductora i professora de Francès (ambdós autors del llibre "Catalunya: One Nation, Two States"). Ells dos són "els avis" del grup i ens aprofitem de la seva saviesa i experiència vital. També hi ha catalans que estudien, viuen i/o treballen a la ciutat, com l'Àgueda, recepcionista a un hotel de NY o l’Imma, una professora que ensenya Català a nens dins les activitats del Catalan Institute of America. A vegades ve gent que està visitant la ciutat temporalment i que busca una comunitat catalana durant la seva estada a Nova York. En el passat, hem pogut conèixer artistes, un cuiner, un cineasta, professors de Barcelona o simplement turistes. A més, hi ha persones que, per diferents motius, han estat exposats al català i estan interessats en practicar-lo, com nosaltres, estudiants de català aquí a Columbia, o la Cristina, que té un xicot d'Andorra i vol millorar la llengua per parlar amb ell i la seva família o l'Stephen, que va ensenyar Anglès a Ses Illes i no vol perdre el seu Balear. Clarament, els nivells del català varien molt entre nosaltres, però això mai atura la fluïdesa de la conversa ni és un impediment. Gairebé totes les setmanes hi ha cares noves i els habituals gaudim de conèixer-les i incorporar-les al grup. No puc incloure-hi tothom, peró cadascú té la seva pròpia història, i tots són molt oberts i simpàtics.

La dinàmica del grup és sempre interessant d'observar. A vegades la gent porta articles que estimulen un debat sobre el govern, la política o la llengua catalana. Recentement hem parlat de les eleccions al Parlament de Catalunya, i les diferències entre els sistemes de votació d’aquí i d’allà. Molt sovint, comencem converses sobre les diferències culturals. També, parlem sobre la percepció i el coneixement del Català a Nova York. Xarrem sobre els actes organitzats per l’Institut Ramon Llull a Nova York o els esdeveniments al Catalan Center d'NYU. Normalment hi ha un munt de converses que es superposen i s'intercepten entre sí i, moltes vegades, acabem amb converses sobre les nostres vides personals, fins i tot íntimes...

Aquesta hora i mitja és el meu moment preferit de la setmana i sempre espero amb ganes la propera trobada des del moment que l'acabem cada dimecres. És meravellós reunir-me amb gent a qui li agrada passar una estona plegats enmig de la setmana sempre ocupada, només per parlar Català junts. Per a mi, el Cafè Català és una fugida de les pressions de la vida universitària. Sempre puc comptar amb la gent d'allà per fer-me feliç. Com que m’encanta aprendre idiomes, considero el Cafè Català com una oportunitat increïble per envoltar-me de persones que senten el mateix entusiasme que jo per l'aprenentatge i la pràctica de la llengua. No pot haver-hi una manera més convenient de submergir-se una mica en la cultura catalana des de la llunyania. Els parlants nadius són un recurs meravellós, i interactuar amb ells és una experiència molt valuosa. La presència de cadascú és voluntària i és aquesta voluntat de tots per ser-hi el que sempre s'acaba transformant en energia positiva. És un plaer conèixer gent nova i que, a partir d'aquesta trobada, es facin amistats constantment. Molts de nosaltres passem temps junts fora del Cafè Català, i de vegades assistim a esdeveniments culturals relacionats amb la cultura catalana. Gràcies a aquest petit sistema de suport, està creixent una nova comunitat. Si sou a Nova York i voleu participar-hi, VENIU! El Cafè Català continuarà a aquesta hora fins el desembre, moment en què probablement el canviarem pel pròxim semestre. Vull animar qualsevol persona a venir i compartir amb nosaltres la nostra passió per la llengua i la cultura catalana, practicar i aprendre més català, fer nous amics i, és clar, fer un bon cafetó!

Uneix-te al nostre grup de facebook Català a Columbia per rebre'n més informació.

Mor Joan Solà; mai la llengua catalana

El 27 d'octubre va morir el gran lingüista i filòleg català, Joan Solà. Era un patriotia complet i un savi de la llengua que va ajudar a la defensa de la llengua catalana i a la normalització lingüística de la societat. La seva biliografia és immensa – més de 40 obres – i també va guanyar molts premis prestigiosos, incloent el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2009. Va ensenyar a la Universitat de Barcelona durant 45 anys i també va ser el vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans. “Es podria dir que després de Pompeu Fabra, de Coromines, doncs bé, [teníem en] Joan Solà. És un home que ha tocat tots els aspectes, diguem, que tenen a veure a la llengua catalana,” diu en Sebastià Bonet, Professor de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona.

Però més enllà del seu currículum, era una gran figura apassionada per la importància que el català per qualsevol sector de la societat. Tot i la seva excel.lència acadèmica, tenia el poder de comunicar de manera directa i amb senzillesa, especialment al poble. Es preocupava per l'actualitat de la llengua a nivell de carrer i com es veu afectada per la política. Demanava ajuda als polítics per prendre mesures, no només per a la promoció del català, sinó també per a l’autoestima del poble. En un discurs al Parlament de Catalunya el juliol del 2009, va dir “la llengua catalana no está bé de salut, ni de salut política, ni de salut social, ni de salut filològica.” Durant una entrevista el juny del mateix any, el video de la qual teniu aquí, va afirmar “la persona, la llengua, i el país han de ser independents del partit. I s’han de defensar com els drets fonamentals de la persona i la humanitat.”

Com a estudiant de català, em sap molt de greu la pèrdua d’una figura tan important per a la llengua, que ha ajudat el nostre català de maneres que mai podrem imaginar. Sense ell, no tindríem el català que tenim ni, probablement, una classe de català als Estats Units com la nostra, milers de quilòmetres dels Països Catalans. Com que més de 10 milions de persones parlen la llengua, les contribucions d'en Joan Solà i la seva presència estaran vives per sempre i esperem que els seus propòsits continuin progressant al futur.

“Estic completament convençut de dues coses: primera, que si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, de què ens serveix?, no té futur; i segona, del lligam inextricable entre poble, individiu i llengua: una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com nosaltres, durant segles a un Estat que sempre ens ha sigut hostil. No són poca cosa, doncs, els guanys. L’esforç ha valgut la pena”

- a l’últim article setmanal de Joan Solà al diari AVUI (21 d’octubre)