dilluns, 4 de març del 2013

Castells


Les jornades castelleres, des del segle XIX, uneixen a la gent per produir un resultat espectacular.
El 2010, la UNESCO va declarar la tradició castellera patrimoni cultural immaterial de la humanitat, dient que els castells promouen “un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat.”

Castellers de Vilafranca al concurs de castells de tarragona de 2010
Castellers de Vilafranca al concurs de castells
de Tarragona del 2010
Els castells són estructures que normalment impliquen la riquesa d’una època passada. Una jornada castellera, en canvi, celebra la riquesa simbòlica del vincle afectiu de la humanitat. Els castells són representatius de la societat catalana, que és inclusiva però s'arrela en una cultura forta amb tradicions úniques. Representa una cultura que la gent practica ara i per sempre.

Anna Ginestí, la productora del documental Castells (G.Wetzel, 2006), va parlar amb nosaltres del seu projecte, que va gaudir d'un gran èxit mostrant que els castells són un emblema de la independència cultural de Catalunya.

Català a Columbia (CC): Quina va ser la seva inspiració o quines motivacions tenia per fer aquest projecte?
Anna Ginestí (AG): El projecte és una realització conjunta del meu marit, Gereon Wetzel, i jo, i fruit d'unes quantes casualitats. Per començar, jo no havia participat mai en una producció cinematogràfica, però quan el Gereon, que estava estudiant cinema a Munic i buscava un tema per a la pel·lícula de graduació, em va proposar de participar-hi, vaig dir de seguida que sí. Per una banda estava encuriosida i per l'altra tenia moltes ganes d'ajudar a donar a conèixer la meva cultura a Alemanya.
El tema havia sortit uns anys abans. Jo i el Gereon vivíem a Barcelona i havíem anat a veure algunes actuacions castelleres. Havíem estat comentant que la imatge era molt suggeridora: tota la societat ficada dins un castell, el homes forts a baix, les noies lleugeres a mitja alçada i els nens petits a dalt de tot. Una piràmide social viva. I d'aquí va anar sorgint la idea de mostrar com funciona una colla castellera, on tothom hi és necessari i tothom hi té lloc.

CC: Quin impacte van tenir els “castells” a la seva vida abans de fer aquest documental? Van ser molt importants o significatius per a vostè?
AG: Quan era jove (uns 16 anys) havia participat dels inicis d'una colla castellera: els Xics de Granollers. La cosa va durar molt poc i no vaig passar mai de la pinya, però em va quedar la fascinació per aquest "esport" tradicional, aquesta confiança que cada membre de la colla ha de tenir en els altres. Se'm va fer real l'expressió "fer pinya" que no sé si coneixes. Vol dir anar tots a la una i ajudar-se mútuament per aconseguir un objectiu.

CC: A quins reptes es va enfrontar durant el procés de fer el documental?
AG: Jo em vaig concentrar més en els aspectes de contingut, mentre que el Gereon i el Josef, el càmera, es feien càrrec de les parts tècniques. Jo i el Gereon buscàvem "la història", per dir-ho d'alguna manera. La dificultat principal és no poder mai preveure el què passarà. No saps mai si un castell sortirà bé o malament, si una diada serà més reeixida que una altra, en quina reunió es tractaran els temes importants... Com que gravàvem en 16mm, que és un material molt car, no teníem gaires hores de rodatge disponibles, només 15 hores per a un període de tres mesos. Per això era de vital importància que jo i el Gereon estiguéssim sempre parlant del que havia passat i el que podíem esperar del futur, i sobretot que jo fos capaç d'anticipar el que podia venir. Tot era irrepetible!

CC: Quan va veure el documental finalitzat per primera vegada, què va pensar i com es va sentir?
AG: Molt orgullosa i molt nerviosa de com el rebria la gent. Jo encara tenia al cap totes les coses que havíem viscut amb la colla i que no eren dins la pel·lícula, per això pensava si algú que veiés per primera vegada la Zoraida, la Melody, el Salvador i tots els altres ho veuria com jo.

CC: Va rebre comentaris interessants sobre el film? Com va reaccionar la gent que no sabia res dels castells quan va veure el film?
AG: És interessant que alguns espectadors ens van dir que en veure la pel·lícula havien vibrat tant amb els castellers que estaven tan cansats físicament com si haguessin participat del castell. Molts quedaven sorpresos de l'espectacularitat de les imatges i del gran esforç que hi posen tots per a una fita que és efímera, i altres ens preguntaven des de quan existia aquesta tradició. Un nen ens va fer una pregunta que no vam saber contestar: per què ho fan?

CC: Què és el que més vol que la gent tregui del documental?
AG: La força d'agrupar-se per aconseguir un objectiu en el qual tothom hi té una funció. Tothom, des del més petit fins al més gran, té un lloc en una colla castellera, i això és realment una molt bona metàfora d'una societat sana. Si la societat està malalta i discrimina, el castell cau.

CC: Un gran èxit del film és que ens mostra la tradició de “castells” en comptes d'explicar-nos-la. Hi ha aspectes del concurs o de l’activitat que volia mostrar més o en què volia posar èmfasi?
AG: Sobretot la part social de les colles. No volíem explicar les "normes" (què vol dir 4 de 9 i tot això) perquè ens semblava que un espectador atent acabava entenent el sistema. Volíem que es veiés el teixit humà i com cadascú ha de confiar quasi a cegues en els altres per atrevir-se a pujar al castell.

CC: Podem veure al film que les colles són molt estrictes quan entrenen i a vegades podem veure la tensió entre els castellers quan estan en desacord. Creu que un "mal rotllo" pot danyar un equip, o sempre es resolen les tensions abans de fer un castell a la jornada castellera?
AG: Evidentment que un mal rotllo pot danyar l'equip. És molt important que els castellers puguin confiar en els altres, que sàpiguen que en un moment de dificultat tothom hi posarà tot l'esforç de què sigui capaç. Per això sí que solen resoldre les tensions abans de la jornada castellera i aquí és de vital importància la funció del cap de colla o els membres de les diferents juntes. Els desacords hi són però no es poden convertir en baralles.

1 comentari:

  1. Està molt ben feta l'entrevista! Si mai aneu a Catalunya no dubteu d'anar a alguna actuació castellera o assaig (a Barcelona els Castellers de Sants assagen dimarts de 20 a 22h i divendres de 21:30 a 24h).

    I per què no? Un petit taller de castells durant el cafè català?

    ResponElimina